Amb una setmana n'hi ha hagut ben bé prou per gaudir del verd intensísim dels boscos i muntanyes de la Vall d'Aran i com no, de la frescor dels rius, rierols, salts d'aigua... Tot un mon en verd i blanc, d'aigua i de neu llunyana, que ara vull compartir ni que només sigui amb una petita mostra:
Però m'he deixat pel final una història un tant llunyana en el temps que m'ha emocionat i és la de la Teresa, la pobre Teresa com se l'anomena a "A peu per les carenes atlàntiques de l'Aran", un llibre molt recomanable on es recullen diferents propostes de passejades i excursions amb diversos graus de dificultat i afegint-hi relats o llegendes relatives als llocs que proposa visitar i que en aquest cas es tracta de la història verídica d'una jove de Bausen i seu cosí, que a principi del segle passat van decidir casar-se, però el capellà els hi va negar el permís i només comprant la dispensa necessària ho podrien fer, però és el cas que amb prou feines amb el seu treball podien recollir-ne el necessari, així que, enamorats com estaven, van decidir de viure plegats, fins que la jove, que es va quedar embarassada, va morir de part i el capell'a inflexible li va negar poder reposar en terra sagrada.
Els veïns, contrariats per la intransigència del mossen, van adquirir un terreny fora del cementiri i li van erigir aquesta tomba on, tal i com ens relata l'autor "La Teresa segueix descansant en el seu petit clos, a redós d'un prat sota del Coret, a prop del poble, amb unes airoses vistes sobre la vall de la Garona"
La tomba es troba en un petit recinte tancat i segueix intacta i mai no li manquen les flors, sembla ser que els néts que viuen a França s'encarreguen que se'n tingui cura.
Bé, la història continua amb la guerra, l'exili de la família, el dolor persistent de vidu que mai no es va tornar a casar i que tot i el seu desig no va poder ser enterrat amb la seva estimada Teresa, però el millor ja ha quedat dit. Segur que a ningú no li pot deixar indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada