dimecres, 1 de gener del 2014

CORMAC McCARTHY


Seguint el meu costum començo la lectura proveïda de llapis i paper per tal d'anar prenent notes, però aquest cop aviat ho deixo per la inutilitat de trobar alguna frase o comentari que em cridi prou l'atenció per retenir-lo.
És un llibre estrany, fins i tot en el títol que li dóna nom no hi trobo cap referència al què ens relata, una història tortuosa, complicada i sense sentit. Només he trobat una referència just a les primeres pàgines i que al·ludeix al que serà el protagonista del relat:

En la puerta del establo hay un hombre que, por otra parte, se encarga de observar todo lo que acontece en la bucólica, enmudecida y singular mañana. Es menudo, va sucio y sin rasurar. Camina por la paja seca, entre el polvo y los rayos de luz, con una agresividad obligada. Sangre celta y sajona. Un hijo de Dios más o menos como tú.

El primer que vaig pensar en llegir aquesta afirmació, és la visió tan decebedora que sembla tenir l'autor de l'espècie humana si considera que un tipus com el que ens anirà desvetllant al llarg del llibre és representatiu de la resta de la humanitat.

Com és habitual, no hi manquen les escenes truculentes on si hem de jutjar per la minuciositat de les descripcions, sembla recrear-s'hi. N'he triat una, on explica la mort per suïcidi del pare del protagonista i on sembla lamentar-se més per l'espectacle que ofereix que per la mort en sí:

A aquel viejo se le salían los ojos de las cuencas como si de una langosta se tratara, tenía la lengua tan negra como la de un perro chow chow. Lo mejor es que si alguien quiere suicidarse que lo haga con veneno o algo parecido para que así no tengamos que ver un espectáculo semejante.

No és el primer llibre que llegeixo d'aquest autor, en La Carretera presenta una visió terrible i apocalíptica de l'esdevenir de la societat, però deixa una escletxa, tot i que un tant confusa, per l'esperança o No es país para viejos en què ens ofereix una  bona mostra d'un assassí fred i insensible que en certa mesura sembla estar per sobre del bé i el mal, o fins i tot ser un enviat dels àngels caiguts immune a la mort:  però d'alguna manera, en aquestes i en d'altres obres del mateix autor, hi podia trobar un fil argumental cosa que no ha estat en aquest cas.


D'alguna manera no sé si una visió tan fosca i decebedora de la humanitat correspon a l'autor o bé aquest s'ha creat un personatge i ha acabat sent "devorat" pel mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada