Any Vinyoli II

EL MEU ÀMBIT

Aquest és el meu àmbit: solitud,
on pàl·lides imatges se m'acosten:
somnis, desigs, quietes avingudes
d'enlairament, dreceres invisibles
cap al silenci, glòria de la llum...
Perduts per sempre? No, tothora us tinc
en un recolze clar de riu de la memòria
que lentament avança ver la nit.

A hores petites

A l'aguait

CONTRA EL NO-RES

Cal fer lloc en nosaltres a les coses

perquè siguin parets contra el no-res

que ens dóna vidres per calmar la fam

i per la set ardent llet verinosa.

En la silent i closa nit rocosa,

on va amortant-se el nostre cor encès,

cal deixar-nos de somnis i de noses

i ser un terrible, solidari clam.

A hores petites

A l'aguait

DESERT

Massa m'atardo, i no perquè l'esperi

vindrà cap missatger del meu abans

a dir-me: Atura't ja, seu a la taula

dels convidats; és l'hora del descans.

No ve ningú: passo de nou balanç

i veig que em queda molt camí per còrrer;

m'atien amb lladrucs els meus alans

a travessar un àrid desert de sorra

per arribar a no sé quin fèrtil lloc.

Plou foc, el terra és un incendi groc.

Domini màgic