divendres, 15 d’agost del 2014

La sempre nova i vella dicotomia del bé i el mal.

"El metabolismo es un proceso de combustión, un horno en actividad. Cuando deja de funcionar, se acaba la vida. La gente yerra por completo cuando se imagina el infierno: el infierno es un lugar frío; todo lo que hay en él es frío. El cuerpo significa peso y calor; ahora, el peso es para mí una fuerza a la que sucumbo, y el calor algo que me abandona. Y que,a menos que yo renazca, no volverá nunca a mí. Este es el destino de todo el universo, así que por lo menos no estaré solo." 

Són reflexions de Joe Chip, el protagonista principal de "Ubik" de'n Philip K. Dick

Una història estranya i complicada, pròpia del gènere de la ciència-ficció, en la que es repeteix la concepció de la lluita entre el que anomenem el bé i el mal o altrament, els fills de la llum contra els fills de les ombres.

D'entrada m'ha semblat una història interessant, però malauradament a mesura que m'hi anava endinsant l'interès s'anava diluint en una trama on cada cop s'anaven produint situacions més embolicades de les quals l'autor semblava no saber com sortir-se'n.

Els protagonistes viuen en una mena d'interregne entre el món real i un altre de paral·lel. Són morts, però es mantenen en un estat de semi vius que a més de seguir vivint d'alguna manera les seves pròpies històries i realitats, també poden intervenir o aconsellar a petició dels que podríem anomenar tutors responsables del seu repòs, en algunes qüestions de l'àmbit dels vius.

I és aquí on actuen les forces del bé que pretén facilitar a aquestes bones ànimes errants un fil d'esperança i contacte amb el món per mitjà de petites accions per ajudar-los i també amb un misteriós producte "Ubik" (potser ubicació? o ubiqüitat?) que a més de ser gairebé imprescindible per a resoldre qualsevol necessitat i/o problema domèstic, només amb una ruixada els retorna per un temps limitat la vitalitat: Això sí, és: "Inofensivo si se emplea según las instrucciones" 

I com no, les forces del mal que eviten per tots els mitjans que aquesta connexió es mantingui donat que s'alimenten de les debilitats humanes.

Si bé és cert que tot plegat ens pot portar a reflexionar vers la nostra pròpia existència en el sentit de com i quant de vius estem i si hi ha un ésser o una entitat superior que és qui mou els fils de la nostra existència, qui segons com ens comportem ens facilita petits ruixats d'Ubik, i també si hi ha algunes forces malignes que tracten de xuclar-nos porcions d'aquesta vida que coneixem..., la realitat és que es queda una mica anecdòtic sense acabar d'aprofundir en cap dels aspectes que he mencionat.

En algun moment vaig pensar que l'autor estava molt imbuït per la religió, però consultant la seva biografia, més aviat he arribat a la conclusió que es tractava d'una personalitat molt més complexa.

Una lectura entretinguda sense més. Jo em segueixo quedant amb la novel·la "Somien els androides amb ovelles mecàniques?" que va inspirar la conegudíssima pel·lícula "Blade Runner"


Més vers Ubik:

Ubik: ciència-ficció

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada