dissabte, 23 d’agost del 2014

Reflexions vers el treball.

Richard Sennett va publicar aquest estudi el 1998, les seves reflexions ens poden ajudar a entendre l'evolució dels sistemes de treball i la difícil situació que estan patint els qui per diferents motius cerquen feina.

Naturalment l'estudi no contempla la situació més actual dels treballs escombraries i els contractes temporals.

No fa pas tant que es parlava dels "mileuristes", és a dir els qui cobraven un sou que no sobrepassava els mil euros mensuals, amb commiseració, eren considerats d'alguna manera, l'esglaó més baix del mon laboral i ara gairebé es consideren uns privilegiats.

El fantasma de l'atur campeja per gairebé totes les famílies, és fàcil trobar entre parents o coneguts algú que pateix les conseqüències d'aquesta difícil situació.

Però en aquest llibre que ens ocupa, es fa una mirada crítica i reflexiva , tal com en el subtítol queda reflectit, vers les conseqüències en el caràcter de les persones, d'aquestes situacions.

El treball en xarxa que en cert sentit pot semblar que té uns certs avantatges, han suposat l'inici de la incertesa. Les normes, com ara la puntualitat, la antiguitat, l'experiència... que en algun moment podien donar idea, potser falsament, d'una certa estabilitat ara pràcticament produeixen l'efecte contrari:

En lugar de organizaciones con estructura piramidal, la dirección de empresas prefiere ahora [1998] concebir las organizaciones como redes. (...) Esto significa que los ascensos y los despidos tienden a no estar estipulados en normas claras y fijas, como tampoco están rígidamente definidas las tareas: la red redefine constantemente su estructura. 
(...)
Si una organización, sea vieja o nueva, opera como una estrutura de red flexible más que con una rígida estructura de mando en la cumbre, la red también puede debilitar los vínculos sociales. 

Tampoc aquesta nova manera de treballar deixa gaire marge a la creativitat, pràcticament tot el treball és rutinari, molts cops la tasca dels empleats consisteixen a controlar una o unes màquines que són quines d'alguna manera són les "responsables" del treball, però que en el moment que tenen alguna fallada mecànica tampoc l'operari responsable en sap com resoldre-ho i cal adreçar-se al servei de manteniment, amb la qual cosa por haver un cert desinterès i/o apatia en conèixer el seu funcionament.

Una vez establecida, una rutina no permite muchas cosas en el sentido de construcción de una historia personal; para desarollar el caràcter, es necesario romper la rutina. 
(...)
Cuando las cosas nos resultan fáciles, nos volvemos débiles; nuestro compromiso con el trabajo se vuelve superficial, pues nos falta la comprensión de lo que estamos haciendo. 

Partint de la meva experiència en el món laboral de fa molts anys, puc afirmar que canviar de lloc de treball era relativament fàcil. Feina n'hi havia, només acomiadar-te d'una empresa i adreçant-te pràcticament a la del costat en podies tornar a trobar una de nova, però això sí, malgrat que potser aconseguies alguna petita millora econòmica, els sous seguien sent del tot precaris i sovint les condicions de treball no eren les més idònies.
Ara, en canvi, la precarietat és la mateixa i la possibilitat que se t'obrin noves propostes és molt remota:

El cálculo más realista que la gente quiere hacer cuando cambia de trabajo es saber si ganará más dinero; las estadísticas sobre los ingresos del cambio de la economía actual son desalentadoras. Hoy, la mayoría pierde cuando cambia de trabajo. 
(...)
El periodo de vida productiva se está reduciendo a la mitad de la vida biológica, y los trabajadores de más edad abandonan la escena mucho antes de estar mental o físicamente incapacitados. 

M'ha semblat especialment significatiu el que comenta respecte a la por per l'obertura de mercats, per la globalització i la facilitat que personal més qualificat arribat d'altres països els arrabassi el seu lloc de treball. Potser perquè en viure en un barri que en general està compost per gent treballadora, la por i el rebuig per l'immigrant segueix manifestant-se respecte al temor que els estrangers venen a prendre'ls la poca feina que hi ha:

El temor de que los extranjeros socavan los esfuerzos de los nativos es un temor profundamente arraigado. En el siglo XIX eran los inmigrantes muy pobres y sin cualificaciones los que parecían llevarse los trabajos, por su disposición para trabajar por menos. Hoy, la economía global desempeña la función de suscitar ese viejo miedo, pero aquellos amenazados en su país no parecen ser sólo los no cualificados, sino también las clases medias y los profesionales atrapados en el flujo del mercado de trabajo global. 

I pensant en les noves i no tan noves generacions, cal afegir que enmig de totes aquestes preocupacions, de no trobar una feina estable, de la dificultat de fer plans a mig o llarg termini... cal afegir la por al fracàs, perquè fracassar és una possibilitat que aterreix al ésser humà en general.:

El fracaso es el gran tabú moderno. La literatura popular está llena de recetas para triunfar, pero por lo general callan en lo que atañe a la cuestión de manejar el fracaso. Aceptar el fracaso, darle una forma y un lugar en la historia personal es algo que puede obsesionarnos internamente pero que rara vez se comenta con los demás. 
(...)
Un sentido más amplio de comunidad, y un sentido más pleno del caràcter, es lo que necesita el número creciente de personas que, en el capitalismo moderno, están condenados al fracaso. 
(...)
Estamos ante un potente mensaje doble: todos estamos remando juntos en la crisis; y, por el otro lado, si no te cuidas tú, prescindiremos de ti. 





1 comentari:

  1. un desastre els nous temps que corrent , es el fracas de la societat en si amb la seva tecnologia

    ResponElimina