Un any emocionant

L'Ordal
11 de setembre del 2014

Aquest 2014 que fa gairebé un mes que ha acabat, ha estat per mi i per molts milers de persones més un any diferent, en alguns moments emocionant i en molts d'altres d'incertesa.

I deixant de banda les qüestions purament personals, que d'aquestes segur que tothom n'hem viscut de tots colors, ara em vull referir especialment als moments que com a poble han estat els més emocionants.

Una gran Diada l'onze de setembre formant part d'una V  antològica, la fotografia dels líders del diferents partits que defensaven el dret a votar, i de manera molt especial, el dia 27 de setembre, la signatura de la convocatòria de la consulta pel nou de novembre i el posterior neguit i la joia d'unes votacions molt diferents de les que, sortosament, estem habituats a celebrar.

Amb gran satisfacció tinc la sort d'haver viscut tots i cadascun d'aquests moments. I és així que vull aprofitar-ho per tenir un emocionant record per la meva mare morta ja fa molts anys, però que de ben segur que hauria participat de manera entusiasta i que va viure un dels moments més importants en la història del nostre petit i estimat país.

11 de setembre
2012

Ella estava a la Plaça de Sant Jaume el dia que en Macià va proclamar la República aquell 14 d'abril de 1931. Tenia tot just catorze anys, suposo que la devia dur la seva mare o el seu pare, d'això mai no en va parlar, però el que sí recordava era la emoció que va sentir quan "el seu" admirat President va sortir al balcó i l'explosió d'alegria del públic que s'hi havia concentrat.

Segons ella, fins a l'esclat de la guerra que va suposar tant la desgràcia general de tot el poble com la seva particular, tot van ser aspectes positius, tant en el que es refereix a les llibertats, molt apreciades per ella, com a la millora en el camp de l'educació i en els assalariats.

El 9 de novembre, en el moment de votar, molts absents els portava en el meu cor, però el meu primer pensament va anar adreçat a ella, li vaig dir "mare, avui t'he atrapat, eh?, ja ho veus, anem un pas més enllà i votem per demanar la nostra Independència. N'estaries orgullosa"