No m'equivocava gaire quant a l'argument, que està compost de dos relats, (la portada i el títol tampoc no deixaven massa opció a la imaginació) no sé si tampoc en la intenció de l'autor que explica alguns episodis de la seva joventut.
El llibre va quedar inèdit i s'ha publicat molts anys després de la seva mort, ignoro per quina raó.
D'alguna manera m'ha recordat l'argument d'una pel·lícula que vaig veure ja fa uns quants anys i que em va commoure; “Muerte en
Venécia”, salvant les distàncies (notables) entre ambdós protagonistes, ja que mentre a la pel·lícula es tracta d'un home gairebé ancià que s'enamora d'un pre-adolescent, gairebé un nen, en el relat el protagonista és un jove ben plantat. Tots dos personatges gaudeixen d'una bona posició econòmica.
I ja sense més comentaris, alguns petits fragments perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
ACTOS IMPUROS:
Fue mi primera cita de amor (Amb un noi, Bruno, que no
arribava als quinze anys i que estava constantment rebutjant-lo) Nadie que viva
una vida de las llamadas normales podrà comprender la sensación de milagro que
atribuïa yo a lo que me estaba ocurriendo.
(...)
Y para mí el único amor que importava era el de la
carne. (Aleshores, d’això es pot dir "amor"? )
(...)
Cuando lo tenté, las primeres veces, él se quedo tan
sorprendido que solo ahora empiezo a verlo. Fue, para él, la revelación
incompleta de un mundo inconcebible y, ciertamente, un sufrimiento desesperado.
(...) Yo encontraba inhumana su resistència, él mi deseo.
AMADO MÍO:
Un rico puede permitirse besar a un pobre chico para
demostrarle una simpatia particular; que la cosa resulte luego un tanto
inexplicable, no tiene importància.
(...)
Aunque tan patéticamente resignado, sin embargo se
empecinaba en querer una sola cosa de Iasìs: poseerlo. Y los furiosos celos por
su lejanía eran demasiado recientes, afrodisíacos, como para no embriagarlo...
En unes reflexions que amb l’epígraf de
“Prefacio”, però que es troben al final del llibre, va deixar escrites el
mateix autor, sembla voler disculpar-se, o no... no ho sé, se'm fa molt difícil de judicar.
Comença així:
Siento la necesidad de decir algo al lector antes de que
comience a leer. pero ¿qué decirle? Al escribir estas pocas palabras de prefacio me siento más confuso que nunca. He arriesgado mucho al escribir Actos impuros y Amado mío.
No sé si los temas, ten escabrosos, de estos dos relatos,
resultan lo bastante necesarios y objetivos; supongo incluso que algunos, si yo
dijese el nombre del pecado...tal vez no leerían siquiera la primera pàgina del
libro.
(...)
Si he sacado de mi vida el material de este libro, eso
significa que no me ha dado miedo hacerlo... Y si por el contrario, he tenido
demasiado valor, ruego al lector que se indigne con la violencia, no con la
anomalía del amor.
