Qui és la víctima?

En Leventhal és un home molt impressionable, massa pendent i preocupat pel què diran: sempre vol quedar bé amb tothom i amb aquesta actitud impossible, la vida li resulta complicada més d'un cop per foteses:

Tu vols agradar a tothom. Però sempre hi haurà gent aquí no cauràs bé. (...)  A mi el cor no se m’encongeix amb aquestes coses. Però tu et preocupes massa quan a algú no li caus bé o quan diuen de tu tal cosa o tal altra.

(...)

Què és això, un d’aquells atacs de debilitat que t’agafen, sempre preocupant-te per si caus bé o no? 

Tot i això el seu caràcter és violent, amb gairebé nul·la resistència a la frustració, per la qual cosa amb massa freqüència els esdeveniments el posen a prova i en suportar malament la pressió, reacciona de forma poc adequada:

Es notava el pit, alt i gruixut, insuportablement lligat i comprimit, i va alçar les espatlles en un esforç per respirar bé. 
(...)

Pàl·lid, amb els llavis premuts, fent un gran esforç per contenir-se la ràbia i la por inexplicable que l’omplien, en Leventhal es va posar la ma al coll i es va quedar mirant en Harkavy amb les celles arrufades. 
(...)

Una descàrrega forta de ràbia i decepció va recórrer tot el cos d’en Leventhal i el va deixar sense respiració. Es notava les extremitats com de suro; les cuixes les sentia buides i rígides com el llautó, i no en podia desenganxar les mans.

Aquest és el nostre protagonista de "La Víctima", una història que en Saul Bellow situa a Nova York, en un final d'estiu xafogós:

A Nova York hi ha nits que fa tanta calor com a Bangkok. 
(...)

L’ambient era humit: la cara se li va amarar (...) La pluja s’havia retirat cap a l’horitzó, una afranja fosca que ultrapassava les línies tènues de la costa. 
(...)

Els fanals groguejaven, envoltats de mosques i d’arnes.
(...)

La suor li baixava dels cabells espesos i desllustrats i li amarava la pell fosca. 

Situats en l'ambient i el protagonista, la història és alhora simple i confusa, gairebé impossible: El nostre protagonista es troba sol a la ciutat perquè la seva esposa ha hagut d'atendre un problema familiar que la manté lluny de casa.

Enyorat i capficat per l'absència i la solitud a la que s'afegeix la calor, surt un vespre a fer un tomb i se li acosta un home amb aspecte de captaire que li etziba que ell és el responsable de totes les seves desgràcies.

En principi, sembla que no és més que un desconegut desequilibrat, però aviat descobrim que en realitat en Leventhal el reconeix i que en un temps no massa llunyà hi han tingut una certa relació laboral que es va acabar quan el seu cap va acomiadar l'home que ara li retreu la seva responsabilitat en l'assumpte.

Aquest és a grans trets, l'inici de la història, gairebé un calvari per un protagonista que, com hem vist, no accepta les crítiques i sempre vol agradar tothom. Així, comença a dubtar, a indagar... Cerca que tothom que hi va tenir alguna relació amb ells, li faci costat, però no se n'acaba de sortir i mentre el seu ànim es va deteriorant més i més, amb alguns rampells de violència mal controlada, l'altre, l'intrús li va guanyant més i més terreny, fins el punt d'instal·lar-se a casa seva i fent-se seu tot el que hi conté sense respectar ni el mateix llit conjugal:

En Leventhal se sentia inexplicablement dèbil davant seu. (...) Es notava els ulls calents i cansats, i la sensació de proximitat semblava que havia substituït i esmorteït totes les altres emocions. 

Al meu entendre, el final no està a l'alçada del desenvolupament gairebé kafquià de la història, en què realment s'arriba a confondre qui dels dos és realment la víctima, però això és quelcom que haureu de descobrir si us abelleix.