dilluns, 28 d’agost de 2017

QUAN ARRIBA LA PENOMBRA



Un llibre de relats de'n Jaume Cabré que, contràriament al que em sol ocórrer, m'ha atrapat i és que malgrat ser diferents històries, a mesura que ens endinsem en la lectura, podem comprovar que acaben formant part d'un tot, d'una penombra que és més profunda i va molt més enllà que la del final del dia; és una penombra que ens pot envair el nostre esperit a voltes de manera inesperada.

Tretze històries en les quals la mort hi és present, on els quadres esdevenen quelcom de viu que pot arribar a xuclar aquells que els contemplen, on l'escena d'un crim ens relata els fets a través de la mirada d'un volum antic, on un assassí mercenari promociona el que ell considera el seu bon ofici, i fins i tot un mort al llarg dels anys, ens va relatant les seves impressions.

Dir quelcom més fora desvetllar el contingut del llibre, només puc recomanar la seva lectura i si voleu, en parlem després.

I a partir d'ara, res, quatre pinzellades del que podeu trobar si us decidiu a llegir-lo:

Les alegries i els odis arriba un moment que no els pots mantenir sempre desperts i la indiferència s’apodera de tu i tot se te’n fot, com si comencessis a viure en una boira baixa permanent que et fa insensible a la rialla i a la llàgrima. 
(...)
Sota terra els dies són tots foscos i van més de pressa o potser més a poc a poc, no ho sé. 
(...)
L’amo no ho sap, però està examinant l’escena del crim mentre encara és, només una extraordinària i plàcida biblioteca amb llibres de bibliòfil, dos incunables i altres meravelles de la impremta. 
(...)
La meva carrera delictiva va començar als quatre anys, al parvulari. 
(...)
En aquell moment, no es va saber preguntar per què les històries de la vida s’acaben sempre amb la mort, com si no hi hagués cap altre possible final de totes les coses. 


En Cabré confessa:

Normalment, estic embarcat en una novel·la, en una mena de viatge que no sé el temps que em durarà. (...) El sarró dels contes es va omplint a poc a poc, sense fer soroll. (...) Fins que em decideixo a provar de confegir un llibre de relats amb allò que tinc i amb les històries que, només de saber que remeno el sac, em vindran al cap i i m’exigiran de ser-hi presents en forma de contes. 

2 comentaris:

  1. Aquesta tarda acabo de començar la lectura. I només començar em té atrapat.

    ResponElimina