diumenge, 31 de desembre del 2017

La senyora Stendhal



Vaig assistir a la presentació a Sabadell d'aquest llibre de Rafel Nadal, conduida per en Tian Riba. Bons comunicadors ambdós, la xerrada va ser molt amena i amb les seves intervencions en Tian va ser un excel·lent contrapunt.

Tant bon punt com ha arribat a les Biblioteques de Sabadell, m'he fet amb un exemplar i he pogut gaudir d'una lectura que no m'ha decebut en absolut.

Ambientada en un poble al peu de les Guilleries de la Catalunya de postguerra, el protagonista/narrador principal és en Lluc, qui el darrer dia de la guerra perd la seva mare a causa d'una bala perduda, i és recollit per la senyora Stendhal, que viu amb el seu fill adolescent, en Dani, i el seu pare Dídac, un antic guerriller, ja ancià.

Cada matí seguíem la mateixa rutina i jo em podia llevar feliç per primer cop des que la mare havia mort, aquell maleït últim dia de la guerra

En Lluc aviat és un membre més de la nova família, de qui parla com si de la seva pròpia i natural es tractés, tot i conèixer i entendre la seva situació:

La companyia de la senyora Stendhal i la seva família em feia sentir com al pis de la mare i tornava a ser feliç com quan ella encara hi era. 
(...)
L’avi no era pas el meu avi. Era l’avi d’en Dani i el pare de la senyora Stendhal, però jo també li deia “avi”. 

Però la vida és dura, tot i que la senyora Stendhal fa tot el possible perquè el noi creixi en un entorn afectuós, també pateix les angúnies de la postguerra i els odis i les rancúnies dels vencedors.
I en Lluc, massa petit encara, se sent impotent en veure que la seva mare adoptiva sovint és assetjada per en Sabater, un dels membres destacats del poble, mentre que el seu fill Dani, seguint l'exemple de l'avi Dídac, revolucionari, simpatitza amb els maquis:

Em moria de ganes de créixer: hauria volgut ser prou gran per haver salvat l’avi i prou fort per protegir la senyora Stendhal de l’esbirro d’en Sabater i de tots aquells homes que la voltaven.

Arriba un moment que l'avi no pot suportar tota la pressió que pateix la seva família i en sentir-se en part responsable, decideix posar fi a la seva vida:

El cos de l’avi penjava de cara a les muntanyes; el vent el balancejava lentament, endavant i endarrere, cap a un costat i cap a l’altre, i els peus dibuixaven cercles concèntrics en l’aire; a l’altura de la meva cara. Tenia els ulls esbatanats i la boca oberta, com si vogués cridar.

A l'escola, en Lluc només se sentia bé amb un dels mestres:

El mestre prim m’agradava. Era amable amb tots els nens i ens llegia coses que no enteníem però que ens semblaven boniques. 

Però aviat la senyora Stendhal, es veu forçada a dur-lo a un internat on passarà molts anys:

A l'internat, lluny d'en Dani, tot resultava previsible. Avorrit. Les coses succeïen fatalment i jo no podia fer res per canviar-les. 

Faig un salt en el temps per trobar-nos amb en Dani mort i un Lluc ja adult que segueix les passes d'aquest i de l'avi:

En els últims dos anys, des que m'havia unit als maquis, no havíem obtingut cap èxit militar, però tampoc no havíem cedit en el control de les muntanyes. 

El desenllaç de la història que no desvetllaré, és un tant sorprenent, però situats en l'època que retrata, resulta força versemblant:

Les coses no són mai com semblen; per comprendre-les t’hi has d’acostar a poc a poc, amb desconfiança, i te les has de mirar des de totes les perspectives imaginables




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada